miércoles, octubre 29, 2008

Acabo de encontrar esto por casualidad: Jace Clayton (aka DJ/Rupture) escribe sobre El Guincho en la revista The Fader.
Jace sabe más que nadie sobre las músicas más diversas del mundo; sobre música popular, sobre música experimental y sobre la conjunción de ambas. Y ha vivido en Barcelona. Creo que Jace ha capturado el rayo.

8 Comments:

At 15:48, Anonymous Oliva trencada said...

I jo que em pensava que sa música popular es feia en grup i amb instruments.
Es poble ja no és poble, és un conjunt d'individus que al hora tenen un conjunt de máquines al seu costat.
"Solo no puedes, con maquinas si".

 
At 15:59, Blogger joan said...

vols dir que, per exemple, una persona que canta només amb una guitarra no fa música popular? només es pot fer en grup?
i, si no es poden fer servir màquines, llavors per fer música popular s'han de tocar només instruments acústics, i no es permet amplificar les actuacions ni fer enregistraments, no? de fet, música popular només és el folklore, tira-li cosetes a n'es davantal!

 
At 12:50, Anonymous Oliva trencada said...

No fa falta tirar res… no sigui cosa que hi hagi ferits.
Al que em referia és que la música popular, sigui la samba del Brasil, la Polka de Polònia, el folk Irlandès i o les Mateixes mallorquines, es fan en grup i amb instruments acústics, i en molt de casos --al meu parer són els que tenen més màgia-- fora amplificar.
Això no vol dir que un tot sol amb una guitarreta no pugui fer-la, emperò la vessant de la música popular fins ara havia estat de fer participar a tot el poble. ¿S’ha perdut o ha evolucionat? No sé la resposta.
Ara be, si un vol experimentar, és lliure de fer-ho. ¿Quin són els límits?. És a dir ¿Quan deixa de ser música popular per convertir-se en música Pop?. Tampoc sé la resposta.
No estic ben segur què pensarien els Samberos del Barri de Santa Teresa, però tal vegada segur que una gran mitjana d’ells diria que el Guincho fa no música popular. Una altra cosa és que no faci música bona, que de fet està de puta mare. Ja m’agradaria a jo. Però crec que es tendria que definir més la linea entre el Pop (paraula d’origen a Estats Units) i la música popular (paraula d’origen llatí).
Aquesta discussió seria més gratificant a un bar amb unes cerveses, com s’ha fet tota sa vida. I no amb màquines.
Salut Joan.

 
At 13:53, Blogger joan said...

jo crec que confons "música popular" amb "folklore" o "música tradicional"... i jo a ses màquines només lis puc estar agraït, per com m'ajuden a viure com vull...
però tens raó, és millor xerrar d'aquestes coses amb una cervesa o unes herbetes a sa mà!

 
At 11:23, Anonymous Héctor said...

Me cae genial el Rupture: es un tío con muchísimo criterio, sentido ético y talento para escribir. Ese comienzo hablando de la situación social de Barcelona no se lo salta un gitano. Ole.

Echaremoste de menos en Logroño, nenu. Y al bigotón de Conte también.

 
At 11:36, Blogger joan said...

claro, es que ese primer párrafo es lo mejor de todo el artículo!
molaría ir a logroño, sí. ¡decidles que se desdigan y lo repitan!

 
At 14:05, Anonymous Oliva trencada said...

Jo mai he dit que la Música Popular sigui el folklore.
Crec que sé apreciar entre el “Pop” i el “Folk” americà. Una altra cosa és que a Mallorca si li demanes a sa gent ¿El Copeo és música popular o és música folklòrica? Sa gent te respongui, ses dues coses.
A molts de països coincideix que la música popular és també música, que una vegada passat el temps s'ha convertit en música folklòrica.
Per exemple:
Argentina: chacarera, chamamé, cuarteto,milonga, tango, zamba.
Brasil: batucada, samba, bossa nova, pagode.
Chile: cueca, polka chilena, cumbia chilena, musica andina y nueva canción
Colombia: cumbia, vallenato.
Cuba: danzón, son, trova.
España: fandango, flamenco, jota, pasodoble.
Estados Unidos: blues, country, rock ’n roll.
Grecia: rebetiko.
Guatemala: marimba.
Jamaica: reggae.
México: banda, corrido, huapango, jarabe, mariachi, tambora, ranchera
Paraguay: guarania, polka.
Perú: música andina.
Portugal: chula, fado.
Polonia: polka.

 
At 16:58, Blogger DDAA said...

five minutes from the surveillance cameras in Plaza George Orwell

Mejor sitio, imposible, si bien podrían cambiarle el nombre a la plaza por Big Brother, por ejemplo.

 

Publicar un comentario en la entrada

<< Home